Idiosincràsia

Presentacions fallerEs:

Les presentacions de les màximes representants de la festa a la ciutat, les Falleres Majors de Gandia, així com les de les representants de cadascuna de les vint-i-tres comissions falleres, que en aquesta ciutat reben el nom de Reines (una altra de les peculiaritats), constitueixen actes destacats en el calendari festiu, donant inici a l’exercici faller.

Una vegada realitzades les demanades de les Falleres Majors de Gandia, adulta i infantil, al voltant del mes de juliol, les conegudes demanaes, i amb les presentacions d’aquestes el mes d’octubre, comencen les presentacions de les Reines de cada falla, ocupant pràcticament tots els caps de setmana i festius des del mes d’octubre fins a febrer, aproximadament.

L’edifici del Museu Faller de Gandia, el qual té un auditori amb capacitat per a 574 persones (484 persones assegudes en la planta baixa, més 90 persones assegudes en la primera planta) és el que alberga totes les presentacions, que es converteixen en un espectacle per al qual acudeix a veure-les.

Ací es pot apreciar la importància del ritual faller, el seu protocol, la seua declamació en valencià, amb la intervenció de persones que s’encarreguen de presentar l’acte, així com de mantenidors i mantenidores que se centren en lloar el prestigi i grandeses de la festa i de les representants que accedeixen al càrrec; actes en els quals podem observar la riquesa de la indumentària tradicional, amb vestidures que solen estrenar per a aqueix assenyalat dia, i amb espectacles de pirotècnia que rematen la composició de l’esdeveniment.

Tots aquests actes porten darrere una preparació logística que implica una gran quantitat de sectors econòmics implicats: des del muntatge de tota l’escenografia, els tècnics de so i llum, decoració i floristeria, perruqueria, indumentària i confecció, restauració per a l’àgape que se sol oferir després de l’acte, la neteja del recinte, prèvia i posterior, i el personal encarregat de l’obertura i tancament de l’espai, del control d’accessos i del propi edifici durant el desenvolupament de les presentacions.

Tot això demostra la multitud de persones i negocis que intervenen en un sol acte de la Federació de Falles o de les Falles, l’impacte de les quals es multiplica en replicar-se moltes vegades els actes particulars de les vint-i-tres comissions falleres de la Federació.

La participació de les comissions és massiva en aquests actes, assistint multitud de persones de dins i fora de les pròpies comissions, així com autoritats locals i empreses patrocinadores, destacant especialment les presentacions de les Falleres Majors de la ciutat, perquè es tracta d’un esdeveniment que es retransmet en directe per una de les dues televisions locals.

Una mitjana de quatre-centes persones passen per l’edifici en cadascun d’aquests actes; xifra que s’incrementa sobretot en comissions en les quals existeix un nombre considerable de fallers i falleres, o quan se celebren efemèrides concretes, com a aniversaris de constitució de l’associació fallera corresponent, la qual cosa comporta que es congregue més gent. Això es va poder comprovar en l’exercici 2021-2022, quan la Federació de Falles celebrava el 75 aniversari de la constitució de la Junta Local Fallera.

Exposició del Ninot I Ninot Indultat:

Un dels esdeveniments que més repercussió té en l’espectre turístic, amb molta afluència de visitants, és l’exposició del “Ninot”, de la qual més tard eixirà el “Ninot Indultat”, que es refereix a aquell ninot que es “indulta”, que se salva de les flames del foc purificador del 19 de març, sent concretament dos els que se salven, un triat d’entre els Ninots que presenten les comissiones adultes i un altre d’entre els oferits a l’exposició per les comissions infantils, que conformen la Federació de Falles de Gandia.

Aquesta exposició es compon, per tant, dels dos ninots que cada falla aporta a l’exposició, un procedent del monument infantil i un altre del monument major, que després s’inclouran en les falles que es plantaran al març als carrers i places de Gandia; d’entre ells, i ateses les diferents categories de monument existents a la ciutat, es trien dues ninots per secció, un major i un infantil. Posteriorment, un jurat determinarà els dos ninots indultats, major i infantil, de cada exercici faller.

Serà al març quan es revelarà què Ninot major i quin Ninot infantil obtenen el guardó de NinotsIndultats de l’exercici, triats d’entre els finalistes.

La figura o Ninot que se salva del foc el fa per les seues característiques tècniques, originalitat, enginy i crítica. Aquesta mostra es realitza a la sala d’exposicions de la Casa de la Cultura de Gandia, en ple centre de la ciutat.

Des de finals de febrer i principis de març s’exposen, durant aproximadament una setmana, aquestes obres mestres; són quaranta-sis en total, com ja hem apuntat, vint-i-tres majors i vint-i-tres infantils, de les quals només se salvaran dos, que es conservaran en l’exposició permanent del Museu Faller de la ciutat.

El primer indult es va realitzar en 1935 i, des de llavors, amb el parèntesi de la guerra civil, mai s’ha deixat de salvar la corresponent escena de cada any, tenint en compte que les celebracions de l’exercici de 2020 es van traslladar, per la pandèmia del COVID-19, a setembre de l’any 2021, per la qual cosa els indultats pertanyien a 2020-2021.

A més, aquesta exposició ens permet tindre ja una primera aproximació al qual serà el monument faller, major i infantil, que cada comissió plantarà al març, la qual cosa es pot llegir des de dos punts de vista: des del dels amants de les falles, fallers i falleres, pel seu interés en què es revelen com seran els diferents monuments de cada comissió, com a mostra del que serà la qualitat i temàtica de cada falla; i des de la perspectiva dels turistes que, en cas de no poder ser presents en les festes josefinas, podran fer-se una idea de què és un ninot i com aquest compon l’obra artística i monumental que representa la falla; alhora que un reclam perquè ens visiten.

Festival Musical Infantil:

El Museu Faller de Gandia acull cada any ellFestival Musical Infantil, en comptant ja amb 32 edicions i organitzat per la Federació de Falles de Gandia. Prop de cinc-cents xiquets i xiquetes van oferir al públic assistent els seus magnífics dots en el ball i la interpretació. A causa de l’alta participació, el Festival se celebra en quatre sessions, 10.30 hores, 12.30 hores, 16.30 hores i 18.30 hores.

Aquest acte sol celebrar-se entre novembre i desembre i, a causa de la importància que ha anat adquirint al llarg dels anys, l’organització ha hagut d’anar estructurant-ho, des de ja fa diverses edicions, en diferents sessions per a donar cabuda al públic.

Es produeix un ple absolut en les diferents passades, rondant en total les mil huit-centes persones entre espectadors i artistes que utilitzen el teatre del Museu.

Les xiquetes i els xiquets de les falles actuen amb un fons musical sobre el qual projecten una coreografia, tot això acompanyat d’enginyosos i elaborats vestuaris, confeccionats per les pròpies falleres i fallers, donant com a resultat un espectacle impressionant, que és retransmés en directe per la televisió local. El nivell de professionalitat és tan alt que alguna comissió ha arribat a portar a la televisió nacional el seu ball.

Des de fa ja uns anys, cadascuna de les sessions les tanca una actuació protagonitzada per la Fallera Major Infantil de Gandia i els xiquets i xiquetes integrants de la seua Cort d’Honor o Cort d’Honor. A més, és la representant infantil l’encarregada de presentar l’acte.

Cavalcada fallera:

És un dels actes més massius fora dels dies fallers del mes de març. Tradicionalment s’havien celebrat dues cavalcades falleres, una major i una infantil, però a causa de l’enorme treball i dedicació que cadascuna requeria, es va apostar des de fa uns anys per conjuminar en una sola cavalcada a adults i infantils, obtenint un grandiós resultat, quant a participació de persones, públic assistent i bellesa visual, coincidint, a més, amb l’època de carnestoltes.

Les vint-i-tres comissions desfilen pels carrers centrals de la ciutat amb disfresses impressionants, confeccionats pels propis fallers i falleres, estructurats en comparses i, moltes vegades, utilitzant carrosses per a transportar a les reines de cada falla i músiques variades, a més de llums per a apreciar el treball realitzat quan enfosqueix a la vesprada. Les reines van acompanyades per la música de banda, portant els seus fabulosos i elaborats rams de flors, sent un dels actes en els quals les floristeries aposten més per la innovació en la seua confecció, així com lluint la indumentària tradicional valenciana i els cabells pentinats a l’estil de fallera o de valenciana, en funció del vestit que porten.

Cadascuna de les associacions falleres tria un tema i el desenvolupa utilitzant la crítica fallera que tant caracteritza la festa, apuntant a totes les notícies d’actualitat i assumptes candents en la societat del moment, recorrent les principals artèries del centre, plenes de gom a gom de públic, des de les 17.00 hores fins a les 22.00, ja ben entrada la nit.

La duració és variable, depenent de la quantitat de participants de cada comissió en cada any, però assegurant sempre milers de persones en el recorregut. Es tracta d’un acte obert a tothom en el qual es pot apreciar el treball minuciós i constant de les comissions, fent estructures i disfresses increïbles.

A més de l’acompanyament de les bandes de música per a les reines de cada comissió, i de la música que es reprodueix per mitjà d’altaveus per a animar a cada comparsa, les falleres i fallers solen preparar coreografies que contribueixen a embellir i animar, més si cap, la desfilada, la qual cosa és molt aplaudit pel públic general.

Es reparteixen premis a les comparses i a la cavalcada en el seu conjunt, premiant el treball de cada comissió fallera, els quals són repartits en la Plaça Major de Gandia durant les Falles, concretament, el dia 16 de març, després de l’acte del bateig.

Albaes:

Una de les manifestacions més representatives valencianes i de les Falles de Gandia en particular, ja que compten amb gran arrelament entre les comissions, són els albaes.

Segons el Diccionari de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola, la paraula alborada o alborada es refereix a una composició poètica o musical, així com també a la música tocada a l’alba i a l’aire lliure. La paraula també fa referència al mateix temps que transcorre des que comença a fer-se de dia fins a l’eixida del sol. Així doncs, podem definir els albaes com aquella composició poètica, d’origen popular, que expressa i exalta sentiments relacionats amb cadascuna de les reines de la comissió i les seues famílies respectives, les seues il·lusions posades l’any faller i els seus desitjos en l’àmbit faller o en la seua vida personal, destacant aspectes personals dels qui reben el benvolgut cant.

Es tracta, doncs, d’una peça de música popular valenciana, de caràcter vocal, amb lletra improvisada per un versador (versaor) o versadora (versaora) que va relatant a cau d’orella d’un cantaor o cantaora unes paraules, reproduïdes melòdicament i amb acompanyament de tabal i dolçaina (dolçaina), celebrades a la nit o de matinada davant la casa d’algú que es vol homenatjar, com ja hem dit, les reines, adultes i infantils, de cada comissió, així com al/a la president/a infantil.

Al voltant d’un mes i mig abans de la setmana fallera de març cadascuna de les vint-i-tres comissions organitzen l’anomenada nit dels albaes, acudint moltes d’elles a cantar també a les Falleres Majors de la ciutat, que reben als fallers i falleres en la seua seu de la Casa de la Cultura. Vestint la típica brusa fallera i amb el mocador identificatiu de cada comissió al coll, i fins i tot, a vegades habillados amb la indumentària fallera tradicional, una comitiva de fallers i falleres, juntament amb les persones encarregades de versar i cantar, així com els músics que toquen el tabal i la dolçaina, ix pel barri o demarcació fallera amb alegria i goig, disposada a cantar albaes a les seues reines falleres i a les Falleres Majors de la ciutat. La albà s’emmarca dins del cant d’estilvalencià, composicions musicals d’estructura original que només es donen en aquesta part de l’estat.

Tota la comitiva se situa davant la casa de la persona homenatjada, com el cas de la reina fallera, aquesta ix al balcó o a la finestra i la comitiva entona càntics populars, alguna vegada acompanyats de danses tradicionals, fins que es queda tothom en silenci perquè comence la albà.

La persona que versa s’ha encarregat prèviament d’informar-se sobre la destinatària dels cants i de la seua família, d’aquesta manera, li ha fet versos personalitzats, de caràcter satíric unes vegades, la qual cosa desperta els riures del públic, i de caràcter afectuós unes altres, recompensats amb llàgrimes d’emoció i aplaudiments dels assistents. Els qui canten no saben el que cantaran fins al mateix moment en què qui els versa els recita els primers versos a cau d’orella, i llavors els cantaorsi cantaors comencen a cantar-los, enllaçant els altres versos a mesura que el versaor o versaorali’ls recita, i tot això sense deixar de cantar. És un cant de gran complexitat, pròxim a la bravesa de la jota aragonesa i a capela, en el qual s’omplin els descansos dels cantants amb una estructura musical que es repeteix en la posada en escena, interpretada per la dolçaina i el tabalet.

La comitiva recorre diversos carrers del barri cantant en cadascuna de les cases de les seues reines falleres o en els casals de les associacions festives, i moltes de les comissions acudeixen també a complimentar a les Falleres Majors de Gandia, al President o Presidenta de la Federació i a l’acompanyant de la Fallera Major Infantil, acte que, com ja hem dit, transcorre a la Casa de la Cultura, que es converteix en el casal de la Federació de Falles quan arriben ja aquestes dates pròpies de albaes i fins a passar les Falles de març.

Cal destacar que moltes falles contracten qualificats cantants, professionals del cant d’estilvalencià, com Christian Penalba, en la imatge anterior, Pep Gimeno “Botifarra” o La Maria, entre moltes altres veus, que aporten un major prestigi a l’acte, motivant que acudisquen gents d’altres comissions falleres a veure cantar a aquestes persones i, a més, posa en valor a aquestes personalitats pròpies de la nostra música valenciana i de la zona de parla catalana, balear, valenciana i, fins i tot, aragonesa, perquè són conegudes veus més enllà de les nostres fronteres, ja que moltes d’aquestes persones ofereixen concerts a Catalunya, Balears, Castella-la Manxa, Aragó, i, fins i tot, al Marroc.

Després del cant de la albà se sol oferir en cada casa de la reina complimentada o casal una àgape per a agrair l’assistència dels fallaeros i de les falleres, així com al grup de músics, tabaleters/cap de bestiar i dolçainers/cap de bestiar, cantants, cantaors i cantaors, i versadoresi versadoras.

Així doncs, s’arremolinen enfront de les cases, en cadascun dels barris, grups de fallers i falleres disposats a passar una vetlada agradable de riures i emocions, amb cants tradicionals i música valenciana, en companyia i germanor, i on es pot gaudir de menges pròpies de la nostra terra, doncs a tot això, cal dir que moltes vegades es prepara el famós putxero valencià, se serveix orxata i altres dolços, menjars i begudes típiques de Gandia i de la nostra comarca, la qual cosa fa que es recórrega al sector hostaler i de l’alimentació de la zona per a assortir les nodrides taules que es presenten a aquest efecte.

CURTMETRATGES Fallers:

Any rere any, les Falles de Gandia organitzen la gran gala dels curtmetratges fallers, curtmetratges fallers en valencià, així com el lliurament en el discórrer de la mateixa dels els Premis Fede, abreviatura de la paraula Federació, perquè l’esdeveniment és organitzat per la Federació de Falles de Gandia, sent retransmesa també per la televisió local en directe des del Museu Faller. La gala sol arrancar a les 21.00 hores.

En aquest acte es donen a conéixer a les persones guanyadores dels premis FEDE, que han sigut nominades prèviament per un jurat triat a aquest efecte. Normalment se celebra cap a finals de gener i principis de febrer i en el mateix es projecten uns pocs minuts dels diferents curtmetratges presentats per cada comissió, encara que a data de la celebració de la gala ja s’han emés íntegrament tots ells per la televisió local, sobre la base d’un calendari que es dona a conéixer, perquè el públic puga tindre coneixement dels mateixos i puga visionar-los per a tindre un judici de valor en el moment en què se celebra l’esdeveniment de lliurament de premis.

La quantitat de mesos de treball i dedicació per part de tots els membres de la comissió es reflecteixen en la qualitat de les pel·lícules, que milloren any rere any, incorporant les últimes novetats, tècniques i modes. De fet, podem citar com a exemple el curtmetratge de la Falla PlaçaExèrcit Espanyol-Jardinet, que va ser subtitulat i en el qual es va emprar la llengua de signes, promovent així la integració social de les persones sordes, de manera que, una vegada més, les Falles de Gandia contribueixen a avançar i fer passos ferms en favor de la inclusió. A part de que les comissions recorren generalment a temes que analitzen des de la crítica social, per a denunciar injustícies, enaltir qualitats bones de les persones i els pobles, més enllà de fer humor sobre temes polítics i de la ciutat, que també són recurrents.

Cal no oblidar que per a organitzar la gala també es necessita la col·laboració i contractació de personal qualificat i d’empreses que s’encarreguen del decorat, mitjans tècnics i la pròpia intervenció de la televisió local, mobilitzant una altra vegada negocis diferents de la ciutat, en aquest cas, empreses d’espectacles.

A més, se sol convidar a una persona reconeguda dins del món de l’humor perquè realitze intervencions intercalades durant el desenvolupament de la gala, de manera que es faça més amena l’assistència del públic i com un al·licient més per a assistir a una vetlada fantàstica de cultura i creativitat, en la qual hi ha vertadera expectació per veure qui s’emporten la desitjada “estatueta”, adquirint un aspecte i muntatge molt dignes, semblança a la Gala dels Goya del cinema espanyol. Això es comprova en els abillaments i vestimenta dels i les assistents, que malbaraten enginy, elegància i humor a l’hora de portar el seu vestits i vestits triats per a l’ocasió.

MOstra de TeatrE Ligorio Ferrer:

Un altre esdeveniment que ocupa una gran part de la programació de la Federació de Falles de Gandia és la Mostra de teatre Ligorio Ferrer, nom que rep el certamen en homenatge al primer president de la Junta Local Fallera de Gandia.

Ligorio Ferrer (Gandia 1898-1958) va ser un dels actors i directors teatrals de Gandia que més reconeixement i fama va aconseguir en els inicis de les falles a Gandia, de la mà de la seua faceta periodística, en les cròniques de la qual narrava tot sobre el teatre de Gandia i la comarca de la Safor, de la qual és capital la ciutat ducal.

La Mostra de Teatre Amateur de Gandia LigorioFerrer, que és el seu nom complet, està organitzada per la Federació de Falles de Gandia cada any, sent la celebrada en el present exercici 2023 la XVII31 edició, comptant enguany amb la participació de huit grups teatrals de les comissions falleres gandienses.

Totes les obres es representen en el marc de la Mostra en el Museu Faller de Gandia; Una vegada totes les companyies han actuat en l’escenari del teatre del Museu, se celebra una gala de tancament de la Mostra, posant el fermall final una obra teatral d’alguna companyia professional i reconeguda de la comarca. Seguidament, s’entreguen els guardons que atorga el jurat al millor actor, millor actriu, millor muntatge, millor actor i actriu de repartiment, millor actor i actriu revelació i millor direcció.

I és que aquest és un exemple més que les Falles de Gandia, a més de la festa, tenen com a base un fort compromís amb la cultura i la llengua valencianes, ja que aquestes representacions teatrals es realitzen en valencià, potenciant d’aquesta manera la llengua cooficial que, juntament amb el castellà, forma part de les llengües del patrimoni espanyol, complint amb el mandat constitucional que ordena que siguen objecte d’especial respecte i protecció.

De fet, podem comprovar el dilatat recorregut de la tradició teatral a la Safor i en les falles de la ciutat de Gandia analitzant el llibre “El teatre a la Safor. 1939-2000”, de l’escriptor i director teatral Josep Enric Gonga, activitat que s’ha continuat amb l’aportació que les falles han fet amb els grups amateurs de teatre, que han aconseguit fidelizar a nombrós públic assistent en cada representació en el Museu Faller de Gandia.

De fet, el teatre del Museu, amb una capacitat per a unes sis-centes localitats, esgota pràcticament les entrades de la Mostra, tenint en compte que, en alguns casos, les obres continuen representant-se en poblacions de la comarca i fins i tot fora d’aquesta. Totes aquestes actuacions estan obertes a qualsevol persona i formen part de la programació cultural de l’edifici del Museu Faller de Gandia.

Emisions I InformatiUs fallers:

Una altra de les apostes de les associacions falleres de Gandia i de la Federació de Falles és la d’utilitzar el mitjà radiofònic. Mitjançant un guió previ de caràcter àcid i crític, alguns membres de cada comissió gravaran en la ràdio emissions (la primera data de 1947) i informatius propis, que parlen sobre el col·lectiu faller i la societat en general.

Molts d’ells posen en la palestra temes d’actualitat i polemitzen sobre aspectes de la festa o de la ciutat en general, criticant en molts casos a personatges coneguts i a la classe política de la ciutat.

Fruit del treball realitzat per les comissions en les emissions i informatius fallers, patrocinats respectivament per Cadena SER-Gandia i Onda Taronja Cope-Gandia, aquelles reben sengles guardons de les promotores, la qual cosa anima a la participació en cada convocatòria.

Pregó, Crida y BaLL de Gala en honor de la Fallera MaJor de Gandia:

Quan arriba el dia del Pregó, la Crida Fallera i el Ball de Gala, és a dir, el pregó, la invocació a la festa i el ball de Gala en castellà, podem dir aquella frase coneguda i reconeguda unànimement en el món faller de “ja estem en falles”, “ja estem en falles”. És el moment en el qual es dona el tret d’eixida a la festa de les Falles, segons el sentir general, perquè les diferents associacions falleres de la ciutat prenen els carrers, pese al fred de febrer, i envaeixen cada racó dels seus barris amb els vestits i la música de banda, en un acte que es divideix en tres parts, com anuncia el propi títol.

Així, comença el primer dels actes a hora foscant, amb el Pregó, és a dir, una persona arrelada a la ciutat, a les falles, o tot això combinat, és triada per la Federació per a proferir un discurs que es basa a anunciar la imminent arribada de la festa fallera i s’incita al públic assistent a participar en ella, declamant proclames i lloances sobre aquesta.

Tradicionalment se celebrava en la Plaça Major de la ciutat de Gandia, amb intents de descentralitzar l’acte en els barris, com quan va tindre lloc en la Plaça de Benipeixcar (que rep el nom de l’antic poble independent, annexionat a Gandia en 1965), l’any 2012, i en els últims anys s’ha utilitzat la Torrassa del Pi o Torrelló del Pi, monument històric de la ciutat que forma part de l’ampliació de la muralla del segle XVI, la qual cosa proporciona un marc incomparable per a tal esdeveniment, des d’on la personalitat triada pels seus mèrits professionals o festius i lligada a la tradició valenciana fa el pregó, dirigint-se als fallers i a les falleres i a la ciutadania en general.

El Pregó ha incorporat novetats al llarg dels anys, com el recorregut inicial des de la Plaça del Prat de la ciutat, on conflueixen totes les Reines i Presidents i Presidentes de les Falles de Gandia, adultes i infantils, juntament amb les autoritats i comitiva fallera, encapçalada per les Falleres Majors de Gandia i el propi pregoner o pregonera, que al so del tabal i la dolçaina es dirigeixen fins als peus de la Torrassa. O la incorporació d’una intèrpret del llenguatge de signes, perquè el puguen seguir les persones sordes.

Després del Pregó, tota la multitud es trasllada a la plaça de l’ajuntament, la Plaça Major, on des del balcó consistorial, la Fallera Major i la Fallera Major Infantil de Gandia fan la Crida, això és, una crida dirigida a tota la societat gandiense i al col·lectiu faller perquè gaudi i participe en els dies de falles, que ja queden molt pròxims a aqueixes dates.

Aquest és el moment més esperat, perquè els fallers i falleres de Gandia desitgen veure a les seues màximes representants, les Falleres Majors de la ciutat, volen escoltar les seues veus animant i fomentant el goig, la diversió i participació en les Falles de l’exercici ja en marxa. I difícilment res ni ningú els pararà i desistirà de la seua obstinació; així, en les imatges superior i inferior podem veure a les Falleres Majors de Gandia de 2022 encoratjar al públic assistent, estant aquest impertèrrit malgrat estar plovent en aqueix moment.

Als parlaments de les Falleres Majors de Gandia, major i infantil, segueixen unes paraules que l’Alcalde o Alcaldessa de Gandia dedica al col·lectiu faller i al conjunt de la ciutadania que se situa en la Plaça Major, amb la mateixa comesa de convidar a la festa, a la responsabilitat, a la germanor, posant en valor tots els atributs de la festa fallera i les capacitats de fallers i falleres demostrades en els diferents actes del calendari.

Després dels actes del Pregó i la Crida cada associació fallera es dirigeix als seus casals per a sopar en confraternitat, tots junts fallers i falleres, i a les dotze de la nit, puntuals, han d’estar les Reines de Falla de cada comissió fallera adulta, al costat dels seus Presidents i Presidentes, en el lloc on se celebrarà el Ball de Gala en honor de la Fallera Major de Gandia de l’exercici.

Es tracta d’un ball en homenatge a la Fallera Major de Gandia, qui obri aquest esdeveniment ballant al costat de l’alcalde o regidor delegat de Falles, al qual es van adherint les components falleres de la Cort d’Honor i els seus respectius acompanyants, així com la resta de persones que van acudint a la cita. Aquest ball ha tingut diversos emplaçaments, sent l’últim el saló habilitat a aquest efecte en el Museu Faller de Gandia. Com apunta el nom, és un ball de gala, al qual cal acudir, principalment, amb la indumentària fallera o valenciana, si bé, també es pot assistir amb roba de carrer adequat per al moment de distinció que comporta.

Es tracta d’un acte multitudinari, de gran emoció, en el qual es fusiona la ciutat amb la festa de les Falles, perquè acudeixen persones de tots els àmbits i sectors de la ciutat davant la crida i invitació de la Federació de Falles. Diguem que la Fallera Major Infantil té el seu acte propi en el Festival Musical Infantil i la Fallera Major adulta té aquest ball de veneració i respecte, que comença amb un vals i acaba amb les cançons més conegudes i demandades del moment.

La Fallera Major Infantil en la Crida de 2023, després de dirigir-se al públic, amb el seu oncle. A baix, les Falleres Majors sent entrevistades per un periodista de la televisió

MOstra de Llibrets Fallers de la Comunitat Valenciana: 

Ja sabem la importància que representa la cultura i les lletres en el món de les Falles, amb treballs literaris excel·lents reflectits en els llibres explicatius de cada monument faller, els llibrets, on s’analitza des d’una perspectiva crítica el tema principal, i altres temes accessoris, que recull la falla en l’exercici faller concret.

Així doncs, la Associació d’Estudis Fallers, la Federació de Falles de Gandia i l’Ajuntament de la ciutat organitzen la Mostra de Llibrets de la Comunitat Valenciana en el Museu Faller de la ciutat. Aquesta activitat, normalment, es planifica per al mes d’abril o de maig i en ella podem trobar una mostra dels millors exemplars de les falles de la Comunitat, convertint-se també en un espai de diàleg per a intercanviar propostes i per a impartir xarrades temàtiques que s’organitzen per a resoldre problemes i donar idees en aquest apartat tan important per a la nostra festa.

Els ponents són seleccionats en relació als temes que es volen tractar i esdevé com un espai fonamental per a la posada en comú d’opinions transversals, que engloben a les diferents comissions, amb assumptes com el finançament per a la publicació, les noves tècniques de disseny o les normatives per a poder editar els llibrets.

A més, en aquesta Mostra té un acolliment espectacular el nostre vaixell almirall de les lletres, el llibre de les Falles de Gandia, que rep el nom, com ja hem esmentat anteriorment, de Foc i Flama, que resulta un compendi o almanac conformat per la informació fallera més destacada de cadascuna de les comissions falleres de la ciutat, amb treballs fotogràfics de primer ordre i enquadernat en un format d’alta qualitat, la qual cosa el converteix en un llibre molt desitjat en el món faller.

És important recalcar que les comissions que participen en la Mostra cedeixen un exemplar de les seues obres, que passen a formar part del Centre de Documentació del Museu Faller de Gandia, del qual parlarem més endavant.

Tornant al Foc i Flama, es tracta d’un complet llibre que conté els esbossos de cada comissió fallera de la ciutat, els diferents càrrecs de les executives de les associacions culturals falleres, en algunes ocasions ha recollit els pressupostos de cada falla, s’indiquen les categories en les quals competeix cada monument, les fotografies de Presidents i Presidentes, majors i infantils, de les Reines de les diferents Falles, adultes i infantils també, i la ressenya d’altres càrrecs representatius, havent-se afegit un monogràfic sobre temes d’interés en la festa o en la societat, articles interessants de plomes de prestigi, així com un resum dels premis donats en l’exercici anterior i de les recompenses atorgades pel màxim òrgan que regeix la festa als fallers i falleres de les diferents comissions.

En aquest punt, cal esmentar també el Pepito, publicació a manera de revista que pren el seu nom de San José i ho fa diminutiu i familiar, en la qual es recull l’actualitat més immediata esdevinguda entorn de les Falles de l’exercici, com ara les presentacions falleres, el Festival Musical, les cavalcades, juntament amb articles d’opinió i fotografies dels diferents actes.

LECTURA DEL TIRANT LO BLANC

Igual que ocorre amb la lectura continuada del Quixot de la Manxa, duta a terme en el Cercle de Belles arts de Madrid, els fallers i les falleres de Gandia desitgen enaltir un dels llibres més importants de la literatura universal, essencial en la literatura catalano-balear-valenciana, el Tirant lo Blanc, realitzant una lectura col·lectiva d’aquest.

Es tracta d’una novel·la cavalleresca escrita entorn de 1460-1464 per Joanot Martorell, que ha sigut traduïda a diversos idiomes, caracteritzada per retratar al cavaller Tirant el Blanc com tot el contrari a un personatge de la seua estirp i categoria. Així, en contrast amb els llibres tradicionals de gestes cavalleresques, en lloc de grans aventures i assoliments, ací es narren detalls quotidians i aspectes més lleugers, sovint amb sarcasme, destacant les escenes eròtiques i amoroses, dotades de plena expressivitat, no tractant-se d’un amor platònic, com sol ser habitual en el gènere, sinó com un amor sensual. De fet, el propi llibre del Quixot es refereix a aquest llibre, elogiant les seues proeses.

A més, i com a dada principal, el seu autor, Joanot Martorell, va estar vinculat a Gandia, d’on era originària la seua família, havent deixat un històric llegat literari per a aquesta ciutat procedent del Segle d’Or de les Lletres Valencianes (segles XIV i XV).

La tradició de realitzar una lectura continuada del Tirant s’ha arrelat des d’octubre de l’any 2003, quan les Falleres Majors de la ciutat i el president de la Junta Local Fallera en aqueix moment, Tomás Femenía, van llegir per primera vegada a Gandia la coneguda novel·la.

En la primera lectura del Tirant, promocionada per la Junta Local Fallera i l’Ajuntament, van participar més de cinc-centes persones. Totes les associacions falleres de la ciutat i altres entitats, sobretot de caire cultural, van ser presents, així com la corporació municipal. Aquest acte s’ha convertit en obligada tradició i ara són les instal·lacions del Museu les que reben a tots els lectors d’aquesta magistral obra de la literatura valenciana.

A més, s’utilitza aquest esdeveniment per a donar a conéixer aquesta magistral i important obra literària al públic infantil, obsequiant amb un exemplar de la mateixa a tots el xiquets i xiquetes, fallers i falleres infantils, que acudeixen cada any a la lectura d’aquest llibre.

De fet, hui dia s’encarreguen els xicotets i xicotetes de les falles de la seua lectura. Xiquets i xiquetes de huit a catorze anys de les vint-i-tres comissions lligen l’obra públicament, encara que persones voluntàries poden també adherir-se a l’acte al llarg de tot el dia, reunint en l’edifici del Museu a més de tres-centes persones, entre participants i públic assistent.

Cal dir, no obstant això, que en els últims anys l’acte s’està celebrant en la sala d’actes de la Biblioteca Central, on es troba el Centre Cultural de Gandia, ja que el seu punt cèntric i estratègic a la ciutat permet que ciutadans i ciutadanes, sense necessitat de ser fallers i falleres, tinguen més facilitats per a participar en l’acte, amb cartells anunciadors de l’esdeveniment que serveixen de reclam per a la lectura conjunta

CampIOnats de joCs:

 Les falles organitzen campionats de jocs de cartes tradicionals, com són el bac i el truc (data de 1959-60). Després de fer diferents sessions de partides, distribuïdes entre les diferents llars falleres (llars fallers o casals), sobre la base d’un calendari organitzat per la Federació, el Museu es converteix en el centre de les finals, les quals són retransmeses en directe per la televisió local.

L’auditori i les sales multiusos són el lloc triat, sent l’afluència de gent notable per a animar a les seues respectives falles durant la competició. La quantitat de gent que es presenta per a disputar aquest campionat de jocs fa necessari que s’organitze per categories, repartint posteriorment els premis en atenció a aquestes.

La pOSADa en valor de la gastronomía local MITJANÇANT LES FALLES:

Un altre dels àmbits en el qual el col·lectiu faller gandiense treballa al llarg de l’any és el sector de la gastronomia, donant visibilitat als plats típics de Gandia amb la seua potent posició i força com a comunitat, contribuint a donar-los a conéixer allà per on circulen fallers i falleres i, especialment, a través de les seues xarxes socials, en les quals deixen prova de cadascun dels actes que esdevenen. Xarxes que són consultades per infinitat de persones, procedents de diferents punts del món.

Així, trobem el concurs de paelles, que va començar en unes dates inicialment, per a passar a fer-ho coincidir posteriorment amb les celebracions del 9 d’Octubre, dia de la Comunitat Valenciana, convocant en una enorme celebració a milers de fallers i de falleres amb disposició a cuinar el plat estrela de la Comunitat, emprant centenars de calders en ple carrer i degustant el plat en companyia del col·lectiu i amb una animada festa final.

La zona del Passeig de les Germanies, via central de la ciutat, s’ompli de taules infinites per a acollir a totes les persones que acudeixen a degustar aquest plat típic. No obstant això, amb el temps, i per a compassar a l’Ajuntament de Gandia en la tasca de fomentar el plat principal de la gastronomia local, la Fideuà de Gandia, les Falles van decidir substituir el cuinat de la paella pel plat mariner, que va passar a ser la raó de ser de la competició.

L’assistència de fallers i falleres i de gent particular de tota la ciutat i de la comarca sempre ha sigut significativa, però aquests últims anys està sent un aparador turístic de primer ordre, amb una afluència turística molt rellevant que es va incrementant any rere any.

La Fideuà de Gandia és el plat per excel·lència de la ciutat, perquè va ser creat ací, en la costa gandiense, i disposa d’una associació específica encarregada de protegir la seua essència i difondre les seues bondats, la qual cosa fa aquesta, a més de per altres mitjans, a través de la pàgina http://fideuadegandia.org/.

Segons resa la pròpia pàgina, “a principis del segle XX (allà pels anys 1912-1914), les barques de “arrossegament”, també dites “de bou”, eixien a pescar des del Grau de Gandia. Barques que salpaven sobre les quatre del matí per a tornar a primeres hores de la vesprada al port amb el pescat, per a subhastar-ho en la llotja. Aquesta rutina no canviava en tot l’any. Així doncs, les barques eixien de nit, i mentre a l’estiu tornaven a la llum del vesprejar, a l’hivern tornaven també de nit. En una d’aquestes barques, la “Santa Isabel”, amb sis mariners a bord, va esdevindre que, arribat el moment de preparar el menjar, el cuiner aqueix dia va voler delectar a la resta de la marineria amb els seus dots culinàries, preparant una fantàstica paella de marisc. Per a això, i amb molta meravella, va apartar unes gambes i uns escamarlans, va tallar i va trossejar un rap, i prèviament va posar a bullir tota la morralla de peix per a fer un bon caldo i aconseguir així una fantàstica paella que compartir amb els seus companys de falles. De la forma més tradicional, va posar a sofregir les gambes i escamarlans amb la resta del peix, la tomaca trossejada, els alls, la ceba i una mica de pebre roig amb bon oli d’oliva. Però quina seria la seua sorpresa en adonar-se que no quedava a bord gens d’arròs i sí fideu compacte (de l’espagueti). La falta d’arròs era un contratemps important, així que es va posar a pensar com resoldre el dilema i què fer amb tots aqueixos ingredients a punt de caramel. Va ser així, com se li va ocórrer trossejar el fideu i afegir-lo a la paella com si fora veritablement arròs i tractant-ho com a tal. Va deixar assecar el fideu ja cuit com si fora la paella de marisc normal que s’havia proposat realitzar, i es va disposar a servir-ho als seus companys. El canvi li va eixir bé al cuiner, que a tots va sorprendre gratament, gràcies al potent sabor que tenia la invenció”.

Hui dia la importància del plat és crucial per al turisme de Gandia, i les falles, de nou, aposten per tot allò que té a veure amb la seua ciutat i les seues gents, col·laborant des de sempre amb tot el que tinga a veure amb les seues riqueses, en aquest cas, gastronòmiques. Cal dir que des de 1974 se celebra el Concurs de Fideuà de Gandia, que va passar a denominar-se després Concurs Internacional de Fideuà de Gandia i Gastronomia, internacional per la participació en ell de persones de tot el món i de gastronomia perquè es van ampliar els premis, atorgant-se no sols a la millor fideuà, sinó també a les millors postres elaborades amb un altre dels productes tradicionalment valencians: la taronja.

Concurs de cartelLs de fallEs Tomás Femenía:

Tomás Femenía de Sierra va ser president de la Junta Local Fallera de Gandia durant un temps de dotze anys, en una etapa molt pròspera, sent conegut per moltes gent, de la ciutat i de fora d’aquesta i, sobretot, en el món faller de la Comunitat. Atés que va morir en 2007, i a manera d’homenatge, es va utilitzar el seu nom per a batejar el concurs de cartells en el qual es tria a aquell que anunciarà les falles de l’exercici corresponent.

Concert de FallEs:

 La relació de la societat valenciana amb la música de banda és inseparable, forma part de la identitat col·lectiva del nostre poble i, per tant, les Falles són part d’ella i viceversa: es retroalimenten.

A principis de febrer es realitza un concert en la sala d’actes del Museu Faller de Gandia, on es toquen peces representatives de la música fallera, com El Faller, del compositor José Serrano.

És un concert obert a tota la ciutadania i molt especial, ja que a més d’aquestes composicions famoses, la banda toca per primera vegada els dos pasdobles que s’han compost per a les dues Falleres Majors de la ciutat, que reben els seus noms, i que cada any es presenten i s’entreguen a les pròpies protagonistes en el propi acte. Es va editar fa uns anys un disc compacte que recull els diferents pasdobles dedicats a les Falleres Majors de la ciutat, el Himne a Gandia i una marxa processional fallera.

El Tio de la Porra:

El Tio de la Porra és el personatge més peculiar i característic que té Gandia, molt conegut a la comarca (de fet, altres municipis ho han reproduït en les seues celebracions), i que ix als carrers per a portar les festes patronals, la Fira i Festes, fins a l’últim racó de la ciutat en el dia del seu inici, començant el recorregut en la Plaça Major i dirigint-se cap a tots els col·legis de la població, traient a xiquets, xiquetes i joves dels col·legis i instituts.

L’estima que se li té al personatge va fer força perquè la festa fora declarada Bé de Rellevància Local Immaterial per Ordre 22/2012, de 20 de juny, de la Conselleria de Turisme, Cultura i Esport.

A tenor del que disposa aquesta Ordre: “És una banda de tambors amb esperit grotesc, que recorre els carrers i visita els col·legis de la ciutat el primer dia de fira anunciant el començament de les festes, com un homenatge a la memòria i l’ànima de les antigues comparses. Sembla que el seu origen està en el Tambor Major de la Milícia Nacional del segle XIX, hereu dels tambors i pífanos que van tindre els terços espanyols i les milícies de les ciutats emmurallades. Les bandes ixen el primer dia de la festes des de la plaça Major, a les 9 hores del matí per a visitar escoles i institucions, concentrant-se de nou en el mateix lloc cap a les 13.30 hores per a finalitzar l’acte amb un bombardeig pirotècnic. La missió o funció d’aquesta banda de tambors és fer la diana i l’anunci del començament de la festes a tambor batent, (…) i transmetre en la seua desfilada alegria a la població. Des de 1934, en visitar els col·legis, alliberen els escolars de les seues tasques perquè visquen amb il·lusió la celebració festiva”.

En el mateix sentit es pronuncia l’historiador i estudiós del personatge J.J. Coll, qui afirma que procedeix del Tambor Major de la Milícia Nacional, transmissor en el segle XIX de les notícies des d’institucions superiors a l’administració local i es popularitza en comparses humorístiques que desfilen a la fi del XIX.

L’estètica militar (uniforme napoleònic) va acompanyada de la vara de comandament de la ciutat, ja que és l’encarregat d’anunciar les festes locals per tota Gandia, recorrent col·legis i instituts, com hem comentat. La ciutat s’ompli de voluntaris, cadascun amb els seus tambors, que en grups van anunciant el començament de les festes pels diferents barris mentre van interpretant una partitura de percussió constant.

Doncs bé, la Federació de Falles participa en aquest acte a través d’una banda conformada per fallers i falleres de la ciutat, procedents de les vint-i-tres comissions de la Federació, sent les més nombrosa i important de totes, fins al punt que el seu capità, encarnat pel President de la Federació, portant la vara de comandament, esdevé en l’autèntic representant de totes les bandes de la ciutat i en el personatge sàtir protagonista d’aquest dia de les festes patronals: el Tio de la Porra.

A dalt podem veure a Telmo Gadea Boix, l’any 2019, actual President de la Federació de Falles, portant la vara, això és, la porra, dirigint a totes les bandes de la plaça, entre elles, la composta per fallers i falleres de la ciutat.

A les 9.00 del matí, en el moment de reunió de totes les bandes en la plaça, se simula un acte en el qual l’Alcalde o Alcaldessa es rendeix a la força del Tio de la Porra i li cedeix el seu bastó de comandament, apoderant-se de la ciutat durant els dies de Fira i Festes, anunciant així que es deixen arrere els dies de treball, donant pas a l’algaravia i la xerinola.

Premis Literaris de FallEs:

Una aposta més de les Falles de Gandia, juntament amb la comissió fallera de la veïna població de Benirredrà, que integra la Federacióde Falles de Gandia juntament amb les vint-i-dues comissions d’aquesta ciutat (en total, les vint-i-tres), va destinada a enaltir la literatura i poesia en valencià, com ja ha quedat dit en altres punts i explicacions d’aquest informe, destacant ara unes convocatòries concretes de premis.

D’una banda, tenim el Premi al Millor Article de Llibrets de Falla, convocat per la Federació de Falles-Junta Local Fallera de Gandia i l’Ajuntament de Benirredrà, que aquest any 2023 aconsegueix la seua 15a edició.

Es tracta de buscar un article inèdit, valorant la seua originalitat, i escrit en llengua valenciana, que aborde temes relacionats amb les falles, d’entre els que es publiquen en els diferents llibrets de l’exercici 2023 de llarg a llarg de la Comunitat Valenciana.

Es contemplen dos guardons: el primer, dotat amb 800,00 euros per a la comissió guanyadora i 200,00 euros per a el/la autor/a; i el segon premi és de 400,00 euros per a la falla finalista i 100,00 euros per a el/la autor/a de l’article finalista.

D’altra banda, trobem una altra convocatòria literària, organitzada per la Federació i l’entitat gandiense Foment d’Agricultura, Indústria i Comerç, amb en el 21é Premi de Poesia Joan Climent, amb la finalitat de potenciar la poesia publicada en els llibrets de falla, escrits també en valencià.

Aquests dos premis, juntament amb els altres relatius al llibret, informatius i emissions falleres, es reparteixen entre les comissions falleres en una vetlada literària celebrada a la Casa de la Cultura de Gandia.

Respecte a aqueixos altres premis dels quals parlem, referits als llibrets de falla, tenim el Premi Lluís Catalá als millors llibrets; el Premi a la Millor Qualitat Literària Global, patrocinat pel CEIC Alfons El Vell (Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals), que valoren l’obra en la seua globalitat; i els Premis a les Portades dels llibrets, que premien l’originalitat, la tècnica i el bon fer en matèria de disseny.

PREMI DE FOTOGRAFIA

Un altre vessant que aborden les Falles de Gandia és la fotografia, perquè és la responsable que les meravelloses obres creades pels artistes fallers, juntament amb tots els actes que s’organitzen en l’exercici faller, queden per a la posteritat i record dels qui estan i els qui vindran.

Per això, des de fa uns anys la Federació de Fallesde Gandia va proposar crear aquest premi, que recompensara les millors imatges captades per una càmera fotogràfica, relacionades amb la temàtica fallera.

Concretament, es concedeixen tres premis, per al lliurament dels quals es convoca un acte, presidit per les Falleres Majors de Gandia, President de la Federació i autoritats polítiques, ja que ho patrocina l’Ajuntament de

Gandia, en el qual s’exposen totes les obres participants i també les guanyadores, que es distingeixen amb un cartell que assenyala que han sigut guardonades.

Estem davant un premi “jove”, que en 2023 ha aconseguit la seua quarta edició, però es va assentant fortament en l’univers faller.

Un excel·lent esdeveniment, amb gran acolliment per part del turisme que visita la ciutat, ja que els permet veure de prop una mostra del que són les Falles de Gandia; a més, aquesta sol coincidir amb l’exposició del Ninot, de manera que tots dos actes contribueixen a dinamitzar el destí.

Les Falles de Gandia declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO

Fruit de tot el treball realitzat al llarg dels anys, amb tot el bagatge històric i el patrimoni cultural i festiu creat, i amb l’ajuda del teixit associatiu faller i de la col·lectivitat ciutadana, les Falles de Gandia ja van ser reconegudes de “Interés Turístic” l’any 1985; i, posteriorment, declarades Bé d’Interés Cultural (BIC) el mes de març de l’any 2015.

Però com el discórrer de la festa ha sigut continu i la seua influència en l’esdevenir diari de la ciutat ha sigut potent, es va prendre consciència de la força del moviment faller per part de tota la col·lectivitat gandiense, des d’entitats públiques i privades, passant per la ciutadania, fins als ja convençuts fallers i falleres, la qual cosa va portar com recompensa la determinació de les Falles de Gandia, juntament amb les de València, Alzira, Torrent, Cullera i Xàtiva, com a Festa Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Entre els dies 28 de novembre i 2 de desembre de l’any 2016 es va celebrar a Addis Abeba, Etiòpia, l’onzena Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO. Amb l’expedient número 00859, Gandia, juntament amb la resta de ciutats promotores de la candidatura, optaven a obtindre tan digna distinció, que permetria dotar de prestigi i protecció la Festa de les Falles, a més de comptar amb partides específiques de la UNESCO per a conservar aquest patrimoni. La bona notícia arribava el dia

30 de novembre de 2016, quan el Comité Intergovernamental per a la Salvaguarda de Patrimoni Cultural Immaterial va prendre l’esperada decisió.

En l’informe que consta en l’expedient es resumeix bé la festa: “La festa de les Falles constitueix un conjunt de pràctiques, rituals, expressions, coneixements i tècniques que giren entorn de l’elaboració i destrucció mitjançant l’ús del foc d’un element protagonista: la falla. La comissió fallera de cada barri realitza una falla, element simbòlic al voltant del qual  es desenvolupa tot el cicle ritual. Actualment constitueix una escultura de caràcter efímer que es construeix durant mesos pels artistes i artesans fallers (pintors, escultors i fusters) per a ser cremat com a foguera el dia de San José”.

Una part fonamental de l’informe se centra en la quantitat de grups, comunitats i individus implicats en la festa. Així, d’una banda tenim a la ciutadania, on s’intriquen els propis fallers i falleres que s’agrupen de manera voluntària, creant associacions culturals amb activitat constant durant tot l’any, regides per organismes triats democràticament, anomenats Juntes Locals, que hui han derivat majorment en federacions, per ser una forma jurídica més apropiada per a la comesa que desenvolupen.

D’altra banda, el Gremi d’Artesans d’Artistes Fallers comprén als encarregats d’elaborar tan magnes obres artístiques, les falles; es tracta dels artesans i artesanes que, mitjançant coneixements i aptituds adquirides i innates, i mitjançant l’ús de tècniques concretes, que es transmeten de generació en generació, confeccionen i erigeixen els monuments fallers.

Per part seua, els Pirotècnics i Pirotècniques són professionals de la pólvora que es dediquen a elaborar i muntar espectacles pirotècnics, que veuen la llum per mitjà de les mascletàs i dels castells de focs artificials, les primeres més comunes de dia, caracteritzades pel baluern i terratrémol vibracional que ocasionen, i els segons llançats de nit, per a apreciar millor el feix de focs de colors que s’escampen en el negre cel.

També tenim les bandes de música, compostes per persones formades en coneixements musicals i en el toc d’instruments de percussió i de vent, amb la ratificació d’estudis cursats en conservatoris i escoles de música. És coneguda la riquesa musical de la Comunitat Valenciana, que es caracteritza per ser l’autonomia amb més bandes de música de l’estat espanyol. Les Societats Musicals formen un entramat bàsic dins de la societat valenciana i es constitueixen com a part fonamental de la festa, perquè acompanyen a les comissions falleres en cadascun de les seues desfilades, des del dia de la presentació de les reines i càrrecs, passant per la Crida que es fa al febrer, fins a arribar a cadascun dels dies de celebració al març culminant amb la celebració de San José.

En aquest sentit, Gandia compta amb una característica més, i és que es compon per a cadascuna de les representants de la festa a nivell local, la Fallera Major de Gandia (representant adulta) i la Fallera Major Infantil de Gandia, una peça musical, un pasdoble dedicat a cadascuna d’elles.

De fet, en 2019, com ja s’ha dit, es va editar un disc compacte molt interessant: recull els huit pasdobles que porten els noms de les Falleres Majors de la ciutat, quatre adultes i quatre infantils, des dels anys 2016 a 2019, a més de l’himne de la ciutat, el Himne a Gandia, i una marxa processional amb tocs fallers, composta exclusivament per a les Falles de Gandia pel compositor Hugo Chinesta, que s’interpreta cada 19 de març en la processó de San José de Gandia.

Respecte del Himne a Gandia cal destacar que va ser compost en 1922 per Salvador Gea, amb lletra de José María Capsir, amb motiu de la celebració dels Jocs Florals celebrats aqueix any a la ciutat. Doncs bé, a més de la posada en valor de l’himne a través de la publicació d’aquest disc, en col·laboració amb els ajuntaments de Gandia i Benirredrà, cal destacar que la Federació de Falles de Gandia utilitza aquesta composició per al moment en què les Falleres Majors de Gandia, adulta i infantil, són cridades a l’escenari per a ocupar el tron regi, creant un ambient màgic que entronca de ple amb la història de la ciutat, a la qual aquelles representen durant tot un any, reafirmant la identitat d’un col·lectiu, des del seu vessant faller i com a integrants de la ciutadania gandiense, reivindicant el valor d’un himne que s’usa poc fora de l’àmbit de les falles. Una vegada més veiem com, a través de l’actuació del moviment faller, es fan florir les tradicions locals i es recupera el patrimoni de la ciutat, més enllà de la seua indiscutible transcendència fallera.

No podem deixar d’esmentar orfebres, que creguen les joies que llueixen fallers i falleres; indumentaristas i experts en la seda, que creguen les obres d’art que es materialitzen en els vestits de valenciana i de fallera; professionals de la perruqueria, que pentinen a les falleres per a cada acte; o les floristeries, que proveeixen a les falleres i fallers dels seus rams de flors per a actes com la Ofrena o la Processó.

A més, també podem esmentar les escriptores, escriptors i poetes que, basant-se en la pedra angular que suposa la crítica en la festa de les Falles, produeixen escrits que moltes vegades beuen de la saviesa popular, creant una literatura protagonitzada per la sàtira mordaç de tot allò que ens envolta, utilitzant el valencià com a llengua transmisora, contribuint així al seu ús, protecció i conservació. Cadascuna de les vint-i-tres falles de Gandia crea un Llibret, a part del Foci Flama que edita la Federació de Falles, llibre que recull l’explicació del monument juntament amb una gran quantitat d’articles que van més enllà de la festa de les Falles. Això comporta guany econòmic i intervenció en la festa, també, de dissenyadors gràfics, tant per al llibret com per al cartell anunciador de la festa, impressors i, fins i tot, correctors per a obtindre un treball literari òptim i de gran qualitat.

En definitiva, podem resumir aquesta manifestació festiva, les Falles, citant de nou el dossier presentat a la UNESCO:

“La festa de les Falles és una font de creativitat col·lectiva i el seu manteniment permet la continuïtat de molts coneixements, expressions i sabers que continuen vius gràcies a la festa. En aquesta festa, la creativitat és l’element sobre el qual giren totes les creacions artesanals que participen en la seua manifestació material, elaboració de la falla, disseny de les joies elaborades pels orfebres, elecció de dissenys per als teixits de la indumentària, elaboració dels pentinats, fabricació de ventalls  i brodats, confecció de grans cistelles de flors per a l’ofrena, composició de la conjunció de llum i color en les manifestacions pirotècniques  o fabricació pels luthiers d’instruments autòctons.

adhesió al segell de qualitat sicted i al club de producte d’experiències turístiques de gandia

Aquest és un altre dels temes que demostra que les Falles de Gandia i la pròpia ciutat van juntes de la mà en matèria turística, apostant per la qualitat i la distinció, cada entitat des dels seus respectius àmbits.

Com sabem, el Sistema Integral de Qualitat Turística Espanyola en Destins, SICTED, és un projecte de millora de la qualitat de les destinacions turístiques que promou la Secretaria d’Estat de Turisme, amb el suport de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, englobant a serveis turístics de fins a trenta-sis oficis diferents, amb l’objectiu fonamental de millorar l’experiència i la satisfacció del/de la turista.

Doncs bé, el Museu Faller de Gandia s’ha adherit a aquesta xarxa que tracta de potenciar la seua promoció i difusió, juntament amb la del destí que l’acull, la pròpia ciutat de Gandia, aprofitant la metodologia que proporciona un sistema integral i permanent de gestió de la qualitat en el destí d’aquestes característiques. I, a més, també està adherit al Club de Producte d’Experiències Turístiques de Gandia, demostrant, una vegada més, el compromís de la Falles de Gandia amb la seua ciutat i el seu turisme.

participació en actes de ciutat

Hem vist al llarg dels diferents actes la importància representativa que tenen per a la festa les Falleres Majors de Gandia, major, o adulta, i infantil. Aquestes esdevenen en un símbol de les falles de la ciutat en tots els actes als quals acudeixen, representant de manera neutral a tot el col·lectiu faller gandiense, més enllà, fins i tot, de les fronteres autonòmiques i estatals.

Així doncs, les Falleres Majors de Gandia, que són triades cada any d’entre el si de les diferents comissions integrants de la Federació,  participen en actes diversos que organitzen entitats públiques i privades de la ciutat, nodrint l’amalgama d’esdeveniments que enalteixen la festa fallera i repercutint els resultats positius de la dinamització cultural i turística en la pròpia població.

La seua presència s’utilitza, per exemple, per a publicitar llocs turístics com el Palau Ducal delsBorja, recurs turístic de primera magnitud per a Gandia; així com promocionen el Museu Arqueològic, com podem veure en la imatge de Salva Gregori que antecedeix.

També trobem col·laboracions d’aquestes figures representatives en campanyes de l’Ajuntament de Gandia, relacionades amb el reciclatge, amb el Dia de la Dona o intricades directament amb la promoció turística del destí.

D’aquesta manera, les Falleres Majors de Gandia acudeixen cada any a la Fira Internacional de Turisme, FITUR, que se celebra a Madrid, i que és un important aparador de les diferents destinacions turístiques del món. Allí representen al sector turístic gandiense i al propi col·lectiu faller, en una sort de sinergies que es retroalimenten recíprocament. També fan acte de presència en el Concurs Internacional de Fideuàde Gandia i Gastronomia, que se celebra al juny, i en la presentació del seu cartell anunciador, aquest 2023 realitzat per Javier Mariscal.

En general, en qualsevol acció que tinga a veure amb operatives de venda del destí i que tinguen projecció turística i comercial són presents les Falleres Majors, per la seua representativitat, i també perquè moltes vegades llueixen la seua indumentària fallera, la qual cosa promociona la festa allà on acudeixen, creant cercles d’interés al seu voltant.

Però no sols cal destacar el seu vessant representatiu, perquè les Falleres Majors han adquirit des de fa anys un paper reivindicatiu de causes primordials per al conjunt de la societat, de la qual el col·lectiu faller és un component més. Així, respecte del Dia de la Dona, el compromís és ferm i decidit, des de l’Ajuntament i la Federació. En aquest sentit, el “8M”, 8 de març, d’aquest 2023 ha sigut organitzat, en part, per una de les comissions falleres de la ciutat, la Falla Màrtirs, que s’encarrega d’oferir un menjar solidari en la seua commemoració, i a la qual assistiran per a donar notorietat, per descomptat, les Falleres Majors de la ciutat.

Una altra de les iniciatives en la qual col·laboren les falles, a nivell de ciutat, se centra en la cerca de la sostenibilitat i el reciclatge. La Federació, juntament amb l’entitat Ecovidrio, desenvolupa tots els anys una campanya sota el nom “la Plantàdel vidre”, que pretén conscienciar i sensibilitzar sobre el reciclatge en la festa de les Falles, dirigida al col·lectiu, en concret i, també, als seus visitants, perquè són molts els/les turistes que s’acosten a Gandia en la setmana fallera de març i es pretén potenciar la cura i neteja del municipi, així com l’aposta pel reciclatge del vidre en l’àmbit faller, en cadascun dels casals festers, durant les celebracions.

Tot això sense comptar la invitació de les Falleres Majors a infinitat d’actes oficials en els quals, amb la seua presència, contribueixen a potenciar i enaltir la institucionalització de la festa de les Falles de Gandia.

I, sense cap dubte, un dels màxims exponents de les Falles són els vestits de fallera i de valenciana, que llueixen les diferents falleres i fallers de les comissions, el major exemple de les quals i centre d’atenció són les Falleres Majors de Gandia, que tenen una clara projecció en la difusió de la festa, per la riquesa dels seus materials i la peculiar tècnica per a la seua confecció, convertint-se en un referent i un vertader atractiu per a turistes i visitants, de manera que en moltes operatives que organitzen les entitats públiques i privades de la ciutat, amb vocació turística, es convida a les màximes representants de la festa al fet que lluïsquen la seua indumentària tradicional, a l’efecte de causar un major impacte.

Les Falleres Majors de Gandia de 2023, amb la seua indumentària tradicional, oferint el seu suport a la campanya de l’AVE Madrid-València, per a promocionar la nostra ciutat i la marca “Gandia en Falles”, que patrocinava les fundes que cobrien els reposacaps dels seients del tren, el passat 7 de març.

Entre les iniciatives privades a les quals assisteixen aquestes representants, trobem des de carreres populars o marxes a peu, passant per premis d’emissores de ràdio d’àmbit nacional, autonòmic i local, com Cadena SER, fins a col·laboracions amb altres festes “germanes” de la ciutat, com la Setmana Santa de Gandia (ja declarada Festa d’Interés Turístic Nacional).

la vessant solidària de les falles de gandia

Ja hem vist com la figura de les Falleres Majors de Gandia són fonamentals per a promocionar i difondre la festa de les Falles per tots els llocs que aquestes recorren, en nom i representació de tots els fallers i falleres de la ciutat, però és que, a més, elles mateixes encarnen i abanderen causes que destaquen aqueixa faceta solidària que té la festa, construint una imatge favorable i positiva d’aquesta, que transcendeix al/a la turista i visitant.

Trobem col·laboracions amb l’entitat Ànima d’Acer, que busca ajudar als xiquets i xiquetes del Centre d’Atenció Primària de la Mancomunitat de Municipis de la Safor.

També es realitzen operatives amb Creu Roja Espanyola i altres entitats de caràcter benèfic, tant de la ciutat, com de la comarca, amb la cerca de fons per a aquestes, recollida de roba, aliments de primera necessitat, com quan col·laboren amb el Menjador Social de Gandia, o prestant el seu suport i visibilitat a campanyes en favor de la lluita contra malalties vàries, com l’ELA o el càncer. Així ho podem comprovar en les imatges que segueixen, obtingudes del propi perfil de Facebook de la Federació de Falles, “Falles de Gandia”.

Destacable és la recol·lecta d’aliments no peribles que es fa durant el Sopar de Germanor, destinant tot al Centre d’Acolliment Sant Francesc d’Assís, de la veïna població de Palma de Gandia.

Sense oblidar la col·laboració de cada comissió fallera amb entitats i associacions benèfiques, que s’instrumenta a través de les seues accions anuals, com quan compren a Espurna (fundació dedicada a l’atenció integral de persones amb discapacitat intel·lectual) els detalls i regals que s’entreguen als ja esmentats Fallers d’Honor.

O la campanya de recaptació de fons monetaris en favor del Preventorio Infantil de La nostra Senyora de l’Empara del Real de Gandia, que és un col·legi i residència per a xiquets i xiquetes d’entre tres i tretze anys. El centre escolar està subvencionat per la Generalitat Valenciana, però la part de la residència, el Preventorio, no rep ajudes oficials. D’aquí ve que s’inicien moltes campanyes per a col·laborar amb aquesta entitat, que acull a menors que, per diversos motius, no poden viure en els seus domicilis amb les seues famílies.

I ací estan les falles, una vegada més, per a col·laborar en aquesta important labor, participant en una campanya radiofònica que organitza des de fa molt anys la Cadena SER-Radi Gandia, a la qual assisteixen les Falleres Majors de Gandia per a animar a els/as oïdors a contribuir. De fet, per cada faller o fallera que anomena a l’emissora fent un donatiu, la Federació aporta un euro més al pot finalment recaptat, de manera que s’aconsegueixen importants xifres en els tres dies de funcionament.

Una altra iniciativa solidària inoblidable va ser la duta a terme en 2016, amb el nom “Trosses roses”. Les falleres, després de la celebració de les falles en la setmana de març, solen tallar-se el pèl per a sanejar-lo, després de tantes intervencions sobre el cabell i aplicacions de productes perquè es mantinguen les trosses de fallera, de manera que, aprofitant aquest gest, se li va voler dotar d’un vessant solidari donant aqueix pèl sobrant, que es tira en ocasions normals, per a confeccionar perruques que usarien després altres persones malaltes de càncer.

Així, en cada casal faller es va repartir una “caixa rosa” destinada a recol·lectar aqueixos pèls sobrants de les falleres, destinant-se a les entitats

Federació de Falles de Gandia.
“Flocs Solidaris”, associació dedicada a la confecció de perruques oncològiques personalitzades; “ASPANION”, associació de mares i pares de xiquets i xiquetes amb càncer de la Comunitat Valenciana; i “La Vida és Bella”, associació de dones afectades per càncer de mama.

D’altra banda, cada any, una Fallera Major de Gandia que ha ostentat el càrrec en anys anteriors és triada per a organitzar un menjar solidari, en la qual es fa recol·lecta de diners i d’aliments, destinant l’obtingut a una associació o entitat triada a aquest efecte en cada ocasió, la qual cosa duu a terme aquella amb ajuda dels i les components de les seues Corts d’Honor.

En la imatge superior podem veure a la Fallera Major de 2010, al costat de membres de la seua Cort d’Honor, el dia del Menjar Benèfic, on el recaptat anava destinat a les entitats “Aspanion”, ja esmentada, i a la “Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer”.

Van assistir més de cinc-centes persones, havent obtingut huit mil euros en el propi acte, sense comptar amb el recaptat en les guardioles que es van repartir en cada comissió fallera, que els fallers i falleres van omplint al llarg de les setmanes prèvies, juntament amb l’aportació d’un euro per comensal assistent al concurs de fideuàde la Falla Vilanova, que aquesta es va comprometre a aportar.

Finalment, i sense poder arribar a ressenyar totes i cadascuna de les iniciatives solidàries que es duen a terme en les Falles de Gandia, hem de referir-nos a la cessió del Museu Faller com a centre de vacunació de la Generalitat Valenciana, en temps de la crisi sanitària causada per la pandèmia del COVID-19, servint aquest espai ampli per a poder dur a terme una operativa de tal magnitud.

compromís amb el col·lectiu lgtbi+

Ja hem vist com les Falles de Gandia participen en actes de ciutat o institucionals, la qual cosa dota a aquests de més protagonisme, per l’altaveu que suposa difondre una notícia entre un nombrós col·lectiu, com és el faller. Ho hem explicat pel que fa a causes solidàries, a actes relatius a la lluita contra malalties, o a enaltir i projectar el feminisme i la lluita contra la violència masclista.

I un altre exemple concret d’ajuda i compromís a col·lectius maltractats per la societat ho trobem en la convocatòria dels premis a les millors escenes de temàtica LGTBI+ d’entre els diferents monuments fallers de Gandia i Benirredrà, és a dir, d’entre les comissions pertanyents a la Federació de Falles de Gandia.

Es tracta d’un premi que promou l’àrea d’Igualtat, Diversitat i Polítiques Inclusives de l’Ajuntament de Gandia, que articula un jurat que visita a les comissions participants en cada edició; guardó que gaudeix de gran acolliment entre aquestes.

En línies generals, es tracta de posar en valor escenes amb missatges en favor de la diversitat afectiu-sexual, de gènere i familiar, que contribueixen a donar visibilitat a la diversitat, al col·lectiu de persones LGTBI+.

premis a les millors escenes ecològiques de les falles

La Federació de Falles de Gandia i el conjunt de comissions que la conformen són conscients de la necessitat de cuidar el medi ambient, com una cosa innata a l’ésser humà, com a forma de vida i de conducta en el dia a dia. Per això, una iniciativa interessant, promoguda des de l’Ajuntament de Gandia, és la de triar les tres millors escenes ecològiques situades en els monuments fallers de cada exercici.

Una interessant manera d’apostar per la sostenibilitat i conscienciar al col·lectiu faller de la necessitat de realitzar unes festes que satisfacen les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les futures generacions, garantint l’equilibri entre el creixement econòmic, la cura del medi ambient i el benestar social.