ORIGEN DE LES FALLES DE GANDIA
Aquesta festa naix dins de les celebracions de barri, apareixen grups de festers que organitzen la festa de les falles a l’estil de la capital.
A la fi del XIX Gandia era una ciutat xicoteta que comptava al voltant dels 7000 habitants però amb expectatives de creixement, d’aquesta manera tenia la necessitat d’obrir les muralles per a poder eixamplar-se a més s’havia aconseguit la concessió del port gràcies a Rausell i Gutiérrez Mas 6 .
A Gandia l’inici de la festa fallera apareix documentat cap a finals del segle XIX, concretament segons J.J. Coll apareix una falla documentada en una crònica del diari Les Províncies en 1876 de sàtira moral plantada en la plaça Major de la ciutat 7. És molt probable que anteriorment ja s’hagueren plantat més monuments sense que els rotatius s’hagueren fet eco d’aquests.
La primera falla de la qual tenim constància a Gandia es va plantar en 1876 a la plaça major de la ciutat, estava dedicada a la sàtira moral.
Les falles són una festa popular, veïnal, a Gandia apareixen per l’afany d’imitar a la capital on ja tenien una importància fonamental. És cert que les classes dominants burgeses de l’època recelaven d’aquesta festa que criticava i satiritzava d’una forma mordaç els problemes de l’època i amb ells a personatges públics que formen part d’ells.
Grups de festers organitzen la festa dels seus carrers plantant falles a l’estil de la capital, això fa que les seues festes, siguen reconegudes i diferenciades de les de la resta de la ciutat. La festa més important de la ciutat de Gandia era la que se celebrava a principis d’octubre, en ella tota una sèrie de comparses, danses festers, s’unien per a fer una gran cavalcada que desfilava enmig del goig dels ciutadans. Però les festes més sentides per cada ciutadà era les de la seua barriada, la burla de les comparses, de les disfresses van encaixar perfectament amb la falla que reunia a base de *ninots tota una sàtira explicada per poesies que es pegaven al llarg del carrer o a les cantonades.
La falla com a element de foguera, foc i llum, ja era utilitzat pels gandienses anteriorment a 1876, però la inclusió del ninot crític i satíric és una invenció de les classes populars de la ciutat de València i que Gandia adoptarà fixant-se en la capital.
Gandia no era una excepció en la utilització del foc com a costum ancestral commemorant dates que assenyalaven canvis estacionals. Aqueixes falles tenen referències escrites molt antigues relatives a l’Edat mitjana.
Quant a les festes josefinas és probable que donada la gran tradició gremial que hi havia a Gandia els fusters volgueren celebrar el seu patró de la mateixa manera que se celebrava a València i que tant d’èxit havia tingut. En la premsa es constata la devoció del culte a San José juntament amb les costum de cremar la clàssica falla 8 (foguera d’andròmines velles).
Les festes oficials no tenien una participació massiva de la ciutadania, la burgesia dominant va voler implantar la Fira de Juliol igual que a València, festa de bon gust a la mesura burgesa, però el poble gaudia sobretot en les seues festes de barri veïnals. Veient la repercussió de les falles a la ciutat capital, i el bé que s’adaptaven a l’esperit de la barriada no és d’estranyar que tingueren una gran acceptació.
En 1885 es té constància d’un altre monument realitzat per a la inauguració del pont sobre el va riure Serpis que unia el ferrocarril entre Carcaixent-Gandia-Dénia. Aquest enaltia el progrés de manera patriòtica i va ser patrocinat pel gerent de la línia ferroviària.
Un impuls molt important el van donar els artistes vinguts de la capital del Túria Josep Martínez i Francesc *Sambonet. A la seua arribada a Gandia van obrir una botiga de fusteria religiosa, coneguts com “*Els *Doradors”, van promoure el costum de plantar falla el dia de San José.
En 1904 Martínez i *Sambonet van plantar una falla que criticava a les autoritats pel mal funcionament de l’enllumenat públic i l’aigua potable, els càrrecs rellevants de la ciutat ho van prendre com un desprestigi i la festa va ser reprimida. En aquesta primera època la falla depenia de la iniciativa particular així que el descoratjament va condir entre els veïns davant la possibilitat de conflicte amb les autoritats.
Aquests primers moments de la festa fallera com hem comentat amb anterioritat s’emmarcaven en les celebracions de barri. Per iniciativa veïnal (particular o conjunta) o d’algun patrocinador s’alçava el monument la vespra de San José i es cremava la mateixa nit. No hi havia estructura organitzativa com entenem les falles hui dia a la ciutat.
No serà fins a 1927, quan el moviment intermitent d’imitació de la festa passarà a ser continu i de plena implantació a la ciutat de Gandia amb el naixement de la primera comissió fallera.
En una reunió d’amics en la Societat de Foment, després del ressò que es feia la premsa de l’èxit de les falles a la ciutat de València, va sorgir la idea de continuar amb la festa que feia anys que no se celebrava d’una manera més institucional. Amb Antoni *Viña i José *Viña al capdavant es proposa reproduir la festa de la capital que li donara a la ciutat de Gandia un major atractiu turístic.
A partir d’aquest moment es construeixen monuments tots els anys, unes vegades amb més repercussió local, cosa que significa més monuments i altres amb menys. En 1929 es van formar cinc comissions, mentre que en 1933 només es va plantar una falla.
Per a reprendre de nou l’impuls faller es va constituir entre 1934 i 1935 el Comité Faller. Les comissions falleres havien desenvolupat la seua activitat dins de la seua barriada sense que hi haguera cap mena de coordinació entre elles. L’influx de València que organitzava la festa amb un comité propi va fer que Gandia vera la necessitat d’organitzar la festa entorn d’un organisme *articulador.
D’aquesta manera per primera vegada en 1935 es tria el *ninot *indultat i en 1936 la fallera major de la ciutat. Estem en el marc de la Segona República, el vot popular era el més acceptat i així es resolien els concursos. Va ser la primera i única vegada que es va triar d’aquesta manera el *ninot *indultat i la fallera major.
L’exercici 1946-1947 va ser transcendental per a la història de les falles a la ciutat de Gandia..
L’any 1936 va ser especialment prolífic en la festa fallera de la ciutat, es van crear noves comissions i l’ambient d’optimisme generalitzat va fer que la festa fora molt participativa amb diferents actes populars. La integració de la festa en l’entramat social de la ciutat de Gandia s’havia aconseguit amb escreix, en aquests moments era la festa que més atenció rebia per part de la ciutadania, tot això es va truncar amb l’esclat de la Guerra Civil espanyola que tristament va destrossar el país.
L’exercici 1946-1947 va ser transcendental per a la història de les falles a la ciutat de Gandia. Els monuments es plantaven anualment però l’entusiasme era diferent i intermitent, a causa de la poca organització conjunta de les diferents comissions i a la dependència total de l’Ajuntament. És en aquest moment quan es crea la Junta Local Fallera, organisme que s’encarrega de regular i gestionar la festa independentment de qualsevol organisme públic fins als nostres dies. Des de dins de les comissions sorgeix aquest organisme cohesionador que posa de manifest la seua capacitat com a element associatiu i executiu.
L’Ajuntament va manifestar el seu suport total cap a la creació de l’entitat fallera concedint-li àmplia autonomia i autoritat.
A més es crea la revista *Foch i *Flama actualment *Foc i *Flama. Ha perdurat fins als nostres dies i en ella apareixen totes les comissions i els esbossos de falles amb la seua explicació corresponent, d’aquesta manera s’han pogut recopilar les crítiques i la sàtira dels monuments fallers fins hui en dia.
A partir d’aquest moment les falles de Gandia comencen a tindre una identitat pròpia, les comissions van anar formant-se cada vegada en major número; de les 8 que es van erigir en 1947 arribem a les 23 que tenim en l’actualitat. Discrepàncies en nous actes, premis, reines i denominacions falleres van fer que en l’exercici de 1976-1977 la Junta Local Fallera de Gandia se separara de la Junta Central Fallera de València.