ACTES I LLOCS DE CELEBRACIÓ EN LA SETMANA FALLERA
Els dies més importants en la Festa de les Falles són els mundialment coneguts 15 16, 17, 18, i 19 de març encara que les falles per als fallers són 365 dies a l’any. Els dies centrals del mes de març es realitzen les activitats per a les quals s’han estat preparant durant l’any.
LA PLANTÀ
Un dels moments més delicats i emocionants. Al llarg de tota la nit del 15 i fins a la matinada del 16 els artistes fallers ajudats per cada comissió construeixen els seus monuments. És una nit d’una gran emoció ja que l’endemà passaran els jurats per a valorar-los.
Les Falles es divideixen en seccions; especial, les més grans, primera, segona, tercera i quarta. Els monuments més grans solen començar a “plantar-se” amb més dies d’antelació per la dificultat tècnica.
Els monuments arriben per parts al seu lloc d’ubicació i el transport es realitza amb camions plataforma, la utilització de grues per a alçar les peces i encaixar-les hui dia és fonamental, hi ha falles que arriben als 30 metres d’altura. Aquesta nit és quan els artistes fallers donen els últims retocs i acaben definitivament el monument, normalment això dura fins a ben entrada el matí del dia 16, sempre abans que passen els jurats.
El muntatge requereix primer protegir la zona amb arena, i sobre ella es van situant els elements que se subjecten amb sacs d’arena situats en l’armadura de fusta intern. Des de la base es va creixent en altura cap al centre i es van completant els laterals mitjançant escenes de menor grandària amb els corresponents cartells explicatius.
La falla infantil no té tanta complexitat, fins i tot pot arribar ja totalment muntada.
Els artistes gandienses gns. Colomina muntant i encaixant les parts d’una Falla.
els pasacalles
La festa de les falles té moltíssims aspectes que la fan única, un d’ells és que està repartida per tota la ciutat. Pràcticament en cada barri hi ha una comissió, els fallers preparen tots els matins i algunes vesprades dels dies de falles cercaviles en els quals, acompanyats per la seua banda de música, recorren els carrers de la barriada desfilant de manera festiva.
És un dels moments més emocionants, els fallers i sobretot les falleres, ixen de les seues cases amb els vestits tradicionals impecables perquè tots els puguen veure recorrent els carrers normalment aparellats i ballant.
L’ordre en el qual es col·loquen els fallers i falleres en una cercavila és jeràrquic, les últimes posicions, més pròxims a la banda de música, les solen ocupar les reines de la falla i els seus acompanyants.
Pasacalle a Gandia amb la banda de música darrere
Despertà
La pólvora és omnipresent en Falles. Tots els matins, en general a les 8, els fallers i falleres recorren la seua barriada llançant coets d’una potència bastant respectable. És el moment de despertar al veïnat i continuar amb la festa.
Hui s’ha regulat molt aquest acte, qualsevol participant ha d’adoptar unes mesures de seguretat concretes i ha de tindre un títol que s’aconsegueix mitjançant un curs que s’imparteix en les instal·lacions del *Museu *Faller.
La Federació de Falles de Gandia organitza una *macrodespertà amb una participació massiva que recorre els carrers del centre de la ciutat. Normalment el cap de setmana anterior al 16 de març.
És un dels actes més espectaculars i que atrauen més als turistes juntament amb la *cremà i la *mascletà.
Falleres de Gandia llançant coets en la *macrodespertà de 2018.
La mascletà
La mascletà
Arribem a l’esdeveniment que s’organitza els dies de falles amb la major afluència de públic juntament amb la nit de la cremà. A Gandia des del dia 15 al 19 de març es dispara una mascletà diàriament davant de l’estació del ferrocarril per norma general (a vegades s’ha desplaçat al districte marítim del Grau). La multitud acudeix religiosament i s’amuntega al voltant del perímetre de seguretat esperant que arriben les 14.00 en punt. En aquest moment les Falleres Majors de Gandia diuen la coneguda frase: Senyor pirotècnic pot començar la mascletà.
Una sèrie d’artefactes explosius col·locats de forma ordenada i articulats perquè, amb un ritme constant, la composició vaja pujant en intensitat comencen a explotar d’una forma en principi caòtica però que aquesta absolutament controlada pel pirotècnic. La mascletà consta normalment de tres parts, una primera aèria amb silbadores i coets de canya, una altra segona terrestre i finalment una final de carcasses que s’enllaça amb la part final terrestre en una espècie de terratrémol final que té l’objectiu d’arribar a la catarsi.
És un dels elements que componen les Falles amb una tradició més antiga, una hipòtesi és que els seus precedents es remunten a la batalla d’Almansa (1707) i al tancament del polvorí en el qual s’armaven als soldats derrotats, partidaris de Carles d’Àustria. Aquests treballadors es van quedar amb canons que van ser utilitzats en algunes poblacions per a disparar pólvora i celebrar algun ritu o festivitat. Aquests artefactes, anomenats trancas, van originar la traca valenciana, que ha evolucionat fins al que coneixem hui dia com mascletà.
Foto Miquel Pérez, Infofalles.
El bateig
Originari de Gandia afona les seues arrels en l’època de la República. Una comissió fallera, de manera burlesca i festiva, va utilitzar l’acte sacramental del bateig amb un ninot de falla. L’objectiu era la crítica mordaç fallera contra l’església tan qüestionada en època republicana. Aquesta actuació va ser utilitzada donant-li un gir de 180 graus després de la contesa civil.
En 1943 es va batejar al xiquet nascut més pròxim a la celebració de San José, es va preparar un gran festeig i participe des del notari fins a l’alcalde. Hui se celebra el dia 16 de març a la vesprada i la Fallera Major i l’alcalde o alcaldessa apadrinen al nounat. Es realitza a l’església Sant Josep amb una gran multitud present.
L’acte del bateig és una característica única i singular de les Falles de Gandia perquè no es realitza en cap altra població fallera.
Acte del bateig en les falles de 2013. Foto: Juantxo Ribes. Las Provincias.
Lliurament de premis
Se celebra la vesprada del 16 de març, després del bateig, els turistes, ciutadans, falleres, fallers… es traslladen a la plaça de l’ajuntament. Plena a vessar la Junta Local Fallera, representants de les 23 comissions, van atorgant els premis de totes les categories. Hi ha una gran quantitat de guardons no sols als monuments, també a: carrosses, campionats de cartes, festival musical infantil, llibrets…. L’alegria, i l’emoció es desborda quan per megafonia sona el nom de cada comissió i el premi.
La plaça abarrotada és una enorme olla de pressió que esclata en goig constantment.
Són Les reines falleres de cada comissió, juntament amb el president o presidenta són els encarregats de pujar a l’entarimat i recollir la banderola (nom del guardó).
En finalitzar cadascuna de les comissions torna al seu barri i segueix la festa amb la banda de música passejant els premis pels seus carrers i places, interactuant amb tot el veïnat, molts veïns ixen al carrer i aplaudeixen a les falleres i als fallers que al ritme de la banda de música ensenyen els guardons. Aquest acte se celebra des de la formació de la Junta Local Fallera de Gandia (agost de 1946) i ha anat passant per diferents espais representatius de la ciutat (teatre Goya, Royalty.., fins hui en dia, on la multitud fa impossible un espai tancat.
Foto: Àlex Oltra · Lliurament de premis de 2017
L’OFRENA
Possiblement l’acte dels dies de falles de major duració i en el qual participen més fallers i falleres. Totes les comissions amb una hora assignada fan un recorregut pels carrers de la ciutat fins a arribar a la plaça de l’ajuntament. Allí en l’entarimat espera la imatge de la Mare de Déu dels Desamparats, la verge a la qual se li fa un mantell floral amb els rams que porten els participants abillats amb els vestits típics fallers. Sol durar al voltant de 5 hores es realitza la tard nit del dia 18 i la quantitat de gent veient la desfilada és enorme.
Una característica pròpia de Gandia en l’ofrena és que es realitza per partida doble. Les comissions del districte marítim (Falla Grau i Sant Nicolau-Mosquit) realitzen el matí del 19 la seua pròpia desfilada floral per a fer l’ofrena a la Mare de Déu Blanqueta, patrona dels pescadors d’aquesta barriada. La participació i l’afluència és molt nombrosa, el districte marítim està ple de visitants en aqueixes dates.
Foto: Àlex Oltra · L’ofrena en la Plaça de l’Ajuntament de Gandia amb el mantell floral de la verge al fons.
Processó de Sant Josep
El dia 19 de març culmina la festa fallera. A la vesprada es realitza la processó de San José en honor al patró dels fusters i de les la festa fallera. En aquest acte de nou les falles de Gandia són úniques, a la ciutat participen 21 comissions, i les altres dues restants del districte marítim, realitzen la processó en la seua barriada.
Els fallers i falleres desfilen de forma ordenada, en manera processional i normalment amb ciris blancs, amb la banda de música interpretant cançons sacres. La vestimenta tradicional fallera va acompanyada en el cas de les dones de teula i mantilla per a donar solemnitat a l’acte que es realitza en silenci.
És un presagi del que s’aveïna quan arribe la nit. Els fallers i falleres es recullen en les seues comissions una vegada acabada la processó i es preparen per al moment culminant de la festa de les Falles.
Foto: Vicent Just · Moment de la Processó de San José en 2014.
La cremà
El dia 19 a la nit (nit de la cremà), Gandia es converteix en una espècie de ritual continu i generalitzat del qual participa cada barriada, es cremen els 46 monuments de la ciutat (23 majors i 23 infantils). L’ajuntament dictamina un horari per a la crema de cada Falla que només es pot complir si tots els dispositius de seguretat (bombers, protecció civil…) estan en el lloc. Normalment l’horari es compleix amb poc marge d’error.
Comencen a cremar-se els monuments infantils i després d’ells, les falles majors començaren a cremar deixant per al final el monument guanyador.
La preparació de la cremà de cada falla és única i de gran complexitat en alguns casos. Normalment uns pocs fallers (els mateixos quasi sempre, depositaris de les tècniques generació rere generació) són els que s’encarreguen de tot aquest dispositiu.
El monument s’ha de disposar perquè la crema es produïsca de manera segura i vistosa, des del centre cap als laterals. A més moltes falles estan situades en llocs estrets molt pròximes als edificis laterals. La seguretat és primordial, els fallers han de protegir les façanes i a més els bombers s’encarreguen de refrescar llançant aigua tot allò que aquest prop de les flames.
La nit de la cremà és un moment indescriptible que només es pot arribar a entendre sent presents i veient l’emoció del col·lectiu faller quan veuen desaparéixer el seu monument devorat per les flames. El sentiment és únic, es porta dins i és pràcticament una expiació que porta cap a una regeneració propiciada pel poder purificador del foc. Aquest acaba amb el negatiu, finalitza un cicle i comença un nou que culminarà l’any següent amb la plantà del nou monument faller.
Foto: Àlex Oltra · Cremà 2016